Històries de la Terminal (VI)
Caic.
Caig en la fosca.
Oblit.
Matança. Veig figures encaputxades. Una clava una daga en la cara de l’altra.
Frenesí.
Mort.
Les figures es maten entre elles. El poder rugeix, desfermat, com ho faria l’aigua després d’haver obert la presa!
Dolor.
Perquè a mi?
Fosca. Un ulls em miren des dels barrots.
Oblit...
Sadín! Qui em crida?
Caic.
Fosca.
Oblit.
Sadín!
Aquell crit, aquell nom, la despertà. Sadín... Era aquell el seu nom? Sadín? Li sonava molt familiar, decidí que si, ella era Sadín.
Ara, més tranquil·la s’adormí de nou en un descans sense somnis
---
(Continuarà...)
La Tafanera
Remoume
del.icio.us
La Terminal és un món subterrani, de passadissos i nivells, on no hi ha més llum que la fosforescència d'algunes espècies de fongs i on materies primes com el metall o la fusta son bens escassos de gran valor. Va venir a la meva ment arrel d'un somni i amb el temps ha anat agafant forma en el meu cap. Aquest bloc està fet amb la intenció de mostrar-vos aquest món mentre encara l'estic creant, per a fer-vos també partíceps amb els vostres comentaris i les vostres opinions.
